la mona de pasqua

“Parlem d’ous, que ara ve Pasqua”

“Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons”

Igual que la padrina regala la palma, el dia de Pasqua el padrí regala la mona per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera.

La mona, antigament, era una panereta amb ous frescos, tants com anys tenia el nebot al qual es regalava. D’aquest model de mona amb ous durs se’n té constància, almenys, des del segle XV. Amb tota probabilitat, la presència d’ous en el costumari pasqual s’explica pel fet que antigament, quan les gallines no estaven en grans superfícies sempre a la mateixa temperatura, si no que estaven sota la influència de les estacions i el temps, hi havia excedents d’ous. En arribar la primavera, les gallines ponien més ous i els excedents eren utilitzats per a posar-los en els regals, per fer-ne obres d’art i decorar-los, etc. Se solia regalar fins que feien la comunió, generalment als dotze anys. Uns creuen que mona ve del llatí munda i vol dir panera adornada. En canvi hi ha altres lingüistes que pensen que pot venir de l’àrab munna, que vol dir regal.

A partir del segle XIX la tradició evoluciona cap al pastís que coneixem actualment, de pa de pessic, mantega i xocolata adornat, generalment, amb ous de xocolata, plomalls i algun pollet. També se’n fan amb figures d’actualitat, com ara ninots de dibuixos animats, esportistes de moda, etc.