anem a les caramelles

Les caramelles són cançons que es canten per Pasqua Florida i que antigament tenien una temàtica religiosa. Amb el pas del temps, però, han pres un to més festiu.

No s’ha trobat documentació que acrediti quan i on comença aquest costum, però se sap que al segle XVI ja se celebrava al món rural i que les caramelles més antigues són els goigs de caràcter religiós dedicats a la Mare de Déu del Roser.Al principi només es sortia dissabte de Glòria a la nit, i eren uns cants dedicats a la resurreció del senyor. L’acompanyament musical anava a càrrec d’una gralla i un timbal, cosa que feia que les músiques i les lletres fossin sencilles. Les cases i masies de la vila oferien com a recompensa productes alimentaris, amb els quals feien un àpat col·lectiu, principalment ouades, el mateix dia, a la tarda, o uns quants dies més tard. Al llarg del segle XIX, les societats corals van adoptar aquesta tradició, van introduir-la a les ciutats i van revitalitzar-la amb nous elements i noves peces musicals.
Un dels moments més durs d’aquesta tradició va ser amb l’esclat de la Guerra Civil i els primers anys de la postguerra. Va ser una època en que les caramelles van estar apunt de desaparéixer, Com se sap, el Franquisme va prohibir la llengua catalana, i les caramelles s’interpretaven en català. Finalment, es van poder recuperar les caramelles.
Els caramellaires van de casa en casa i es planten a peu de balcó per interpretar les cançons.
Els cantaires que van amb barretina, acompanyats per instruments musicals diversos, desfilen amb una cistella que va ben guarnida amb cintes, cascavells, amb clavells, i va enganxada d’una perxa ben llarga per poder arribar als balcons de les cases, i d’aquesta manera En acabar, un dels membres de la comitiva atansa la cistella al balcó de l’homenatjat el qual, com a agraïment, hi deixa un donatiu.



Grup de Caramellaires, any 1953. Rector Joan Rovria. (Foto: Fons M. Sala)

    

La primera referència escrita que hem trobat sobre les caramelles a Folgueroles data de l’any 1953. Això, però, no vol dir que les caramelles no es cantessin anteriorment, com ho demostren els testominis orals. Les cantaven colles de joves sols o amb algún capellà del poble. Normalment es feien, el dissabte; de vegades, però, els caramellaires també passaven el diumenge. El dia propi, però, era el dissabte, perqué el diumenge era el dia de Pasqua, s’havia d’anar a missa i els capellans tenien feina. Recorrien tot el poble i també les cases de paguès.

Després d’uns anys sense caramelles, el grup Juventud Verdaguer les recuperà l’any 1968. Es cataven el Diumenge de Pasqua de Resurrecció, al matí, a la Plaça i a tots els carrers i barris. El Dilluns de Pasqua s’anven a cantar a la Damunt després de la missa. , També passaven per algunes de les cases de pagès. Ells mateixos assajaven les cançons, que acompanyaven amb diferents instruments musicals: acordió, guitarra, harmònica, panderetes, flauta, etc. Les corrandes, més adients a cada moment i ocasió, eren improbisades per Josep Casadevall i Sanglas (en Carolino), que ha esdevingut el corrandista per excel·lència de Folgueroles.

L’any 1969 es recuperà el Ballet de Muntanya de Folgueroles, dirigit per Joan Presseguer i acompanyat amb flabiol i tambor per Josep Verdaguer (en Roviretes). Aquest ball es continua ballant actualmente, per la Festa a Verdaguer. Despés d’un parèntesi de prop de quinze anys, des de 1990 l’Ateneu de Folgueroles ha esdevingut l’organitzador de les caramelles.

Font: Folgueroles. Societat i vida d’un poble.