diumenge anem a veure papallones

05/06/2011
Matinal: "Les papallones del nostre entorn"
L'Ateneu de Folgueroles us convida a fer una passejada per conèixer les papallones de l'entorn de Folgueroles.

Dia : Diumenge 5 de juny
Lloc de sortida: Centre cultural
Hora : 11 del matí 

Una mirada al passat "El Gelabert"

Autor : Manuel Cazador (1915) Arxiu : Centre Excursionista de Catalunya

NOM DE LA MASIA

EL GELABERT

EL PER QUÈ DEL SEU NOM

En una de les llindes que es troba a la part de darrera la casa, datada del 1772, hi figura el nom de GILABERT, d’aquí ve el nom de la casa, del nom d’algun avantpassat que hi  va viure. Amb els anys el nom ha evolucionat i ha pres la forma actual de GELABERT.

DATA DE CONSTRUCCIÓ

s. XVI

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El Gelabert és la primera masia del grup anomenat veral de baix del poble. Es troba en direcció est en relació al turó de Sant Jordi i és veïna de Puigseslloses.  

COM S’HI ARRIBA

Venint de Folgueroles podem arribar al Gelabert pel camí de Sant Jordi. Després de passar per sota la Codina i El Pla dels Abeis, arribarem a l’indret conegut com a Els Roures del Gelabert, una petita roureda centenària. Just en aquest punt hi ha un trencall a mà dreta que porta a la masia.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

El Gelabert és un edifici de forma rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia.

Annexionada a la casa, es construí una edificació moderna que conserva una llinda del segle XVI . A la part dreta s’uní un cos amb galeries de cara a migdia. A l’interior d’aquesta part, entre altres dependències, es conserva un oratori amb un petit retaule neoclàssic i un curiós reliquiari.

ELS RASTELLS

Antigament al costat del Gelabert hi havia una altra masia anomenada l’Amat (encara hi ha una font  que es diu Font de l’Amat). En aquesta casa hi vivia una família que tenia aquest cognom, i un fill d’aquesta casa que es deia Jaume Amat es va casar amb una noia del Gelabert. Amb aquesta unió es van ajuntar les dues finques. Per tant, a partir de llavors el Gelabert va ampliar la seva propietat amb La quintana de l’Amat (un tros de terreny que es trobava davant mateix de la casa, on deixaven córrer i pasturar l’aviram i el bestiar petit), tota la zona de la Torrentera on trobem l’Arraconada, el Rastell, la Font de l’Amat, la Font de l’Horta i l’Aljub del Gelabert.        

Amb els anys, la masia coneguda amb el nom de l’Amat, va desaparèixer perquè es va enderrocar. I el Gelabert en canvi va sobreviure.    

Se sap que un avantpassat del Gelabert feia parets de contenció al llarg del torrent (encara se’n poden veure restes) fent servir la tècnica coneguda per “plec de llibre” perquè fossin més resistents. Aquestes parets -anomenades rastells- servien per poder regar la pollancreda que hi ha. Aquest fet va comportar més d’un malestar amb altres propietaris de més avall.    

Aquest interès per retenir l’aigua venia motivat perquè això facilitava que els pollancres es poguessin regar; si es regaven sovint, al cap de deu anys de ser plantats, es podien tallar i vendre, aconseguint d’aquesta manera més profit econòmic.

A sota de la Font de l’Horta hi havia l’Aljub del Gelabert que és un dipòsit que feien servir per guardar els aglans i així tenir-ne a l’hivern. Els aljubs es construïen en un terreny humit per facilitar que els aglans s’estovessin i fossin més mengívols per al bestiar. Llavors es barrejaven amb una mica de farina (de cereals) i el pagès ja tenia a punt el menjar del bestiar (porcs, vaques, ovelles, cabres...), sense que aquest aliment li suposés una despesa massa elevada

Agraïm la col·laboració de la família Gelabert que han cedit, gentilment, les fotografies i a l'escola Mossèn Cinto Verdaguer que ha aportat la informació sobre la masia i els rasclets, extreta del seu projecte “Descobrim les nostres masies” producte de l'estudi realitzat pels alumnes del cicle superior i que els ha merescut un dels premis Baldiri Reixac 2011. Properament publicaran el llibre amb referències històriques, fotografies i anècdotes de les masies de Folgueroles.

ballat sardanes

La Sardana 

Joan Maragall

I

La sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan, 
és la mobil magnifica anella 
que am pausa i am mida va lenta oscil·lant. 
Ja s decanta a l'esquerra i vacil·la, 
ja volta altra volta a la dreta dubtant, 
i sen torna i retorna intranquil·la, 
com mal orientada l'agulla d'imant. 
Fixa-s un punt i es detura com ella... 
del contrapunt arrencant-se novella, 
de nou va voltant. 
La sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

II

Els fadrins, com guerrers que fan via, 
ardits la puntegen; les verges no tant; 
més, devots d'una santa harmonia, 
tots van els compassos i els passos comptant. 
Sacerdots els dirieu d'un culte 
que en mistica dança sen vénen i van 
emportats per lo simbol oculte 
de l'ampla rodona que ls va agermanant. 
Si l contrapunt el bell ritme li estrella, 
para-s, sospesa de tal meravella... 
Lo ritme tornant, 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

III

El botó d'eixa roda, quin era 
que am tal simetria l'anava centrant? 
Quina mà venjativa i severa 
buidava la nina d'aquest ull gegant? 
Potsê un temps al bell mig s'hi apilaven 
les garbes polsoses del blat rossejant, 
i els suats segadors festejaven 
la pròdiga Ceres saltant i ballant... 
Del contrapunt la vagant cantarella 
és estrafeta passada d'aucella 
que canta volant: 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

IV

No és la dança lasciva, la innoble, 
els uns parells d'altres desaparellant: 
és la dança sencera d'un poble 
que estima i avança donant-se les mans. 
La garlanda suaument se deslliga; 
desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant; 
cada mà, tot deixant a l'amiga, 
li sembla prometre que ja hi tornaran. 
Ja hi tornaran de parella en parella! 
Tota ma patria cabrà en eixa anella, 
i els pobles diran: 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

L'últim micro-vídeo de Canigó 125 veus

resultats Rogaine del centenari

sáb 28/05/2011 18:04

Pos  Dorsa l Cognoms,  Nom  - Club - Pts - Tiempo- Penal Sc -To

Homes sènior  (35) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 130 Tarrés David / Viles Bonet Lleí COB de puny 209 5:52:15 209

 2º 185 Artigas Reixach Ivan / Morera Pagès Toni yaencontre.com - Haglöfs 199 5:52:48 199

 3º 121 Massagué Mir Sebas / Mayolas Casas Pep Bertafocs 195 5:58:46 19

Dones sènior  (10) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 195 Arnó Georgina / Martínez Roa Bàrbara DonesBertafocs 144 5:47:28 144

 2º 190 Font Lladó Raquel / Planas Roca Marta Aligotes Font Planas 143 5:56:50 143

 3º 211 Hernandez Curulla Yolanda / Triviño Casals Jenny Tarraco-Gerunda 118 5:54:06 11

Mixte sènior  (28) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 283 Bedós Bonaterra Lluís / Eizmendi Isa XXO 159 5:55:04 159

 2º 277 Bonmatí Coll Ester / Muné Cobacho Toni Twix GoodMuni 165 6:14:58 -20 145

 3º 281 Canals Borràs Marc / Rotxés Cristina Xinoxano 146 6:06:36 -10 13

Homes veterans  (9) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 292 Loré Barraguer Carles / Soro Martí Miquel El Viejito i el Gordito 174 5:44:24 174

 2º 287 Gomez Puig Albert / Lladó Ramos Joan / Montserrat  Bicicorriols Quadrada Martí 159 5:57:25 159

 3º 285 Moreno Josep / Roca Farrés Pitu Aligots Cellera 138 5:29:34 13

Dones veteranes  (1) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 307 Querol Pocurull Núria / Sabater Teresa Superbones 73 5:47:24 7

Mixte veterans  (5) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 309 Juárez Fernández Marisa / Pérez Vegara Ignasi Can Laus Aligots 130 5:54:28 130

 2º 315 Aldehuelo Haro Gloria / Folch Ruau Francesc Seguiu sense nosaltres 110 5:50:32 110

 3º 313 Palacín Ferrer Mar / Vidaller Tricas José Peña Guara Lost 77 5:47:40 7

Joves-Veterans  (2) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 319 Garcia Enrique / Garcia Oscar GOC 118 5:55:14 118

 2º 321 Altimiras Pujadas Arnau / Pujadas Marco Esther / P Petra ou Palau Jordi / Altimiras Rovira Santi  113 5:52:55 11

Superveterans  (1) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 325 de Feo Alemany Lucas / Saavedra Valenzuela Ita SuperCorb 61 5:51:15 61

"EI temps, el sol, els rellotges de sol i Verdaguer"

Els alumnes de l'escola Mossèn Cinto han elaborat, segons l'edat, magnífics treballs sobre els rellotges de sol, que estan exposats al centre i un estudi molt detallat, en concret, sobre tots els de Folgueroles. I ens volen ensenyar alguns d'ells a través d'una visita guiada el proper diumenge 29 de maig de 10 a 12 del matí. Des d'aquí us convidem a tots perquè assistiu a l'esdeveniment i així donar suport a la tasca i el gran esforç que han realitzat tots per així poder recuperar una part de la història del nostre poble.

Des de I’escola hem iniciat, a partir del poema "Lo gira-sol" dins Flors de Maria de Jacint Verdaguer, el nostre treball sobre el poeta. Aquest curs hem treballat: el sol i les ombres, el dia i la nit, la mesura del temps i els rellotges de sol.

El projecte porta per títol "EI temps, el sol, els rellotges de sol i Verdaguer".

El poble de Folgueroles té una bona representació de rellotges de sol a les façanes de les cases del poble i en algunes masies. També hem comptat amb la col·laboració d'en Lluís Badosa i en Josep Val, dos experts en rellotges de sol que ens han assessorat en aquest projecte i sense els quals hauria estat del tot impossible. Cada cicle ha treballat uns aspectes diferents i adequats a la seva edat, que estan relacionats entre ells seguint el fil conductor d'aquest projecte interdisciplinari. Hem fet una exposició de tot allò treballat, i un rellotge de sol al pati.

Els nens i nenes de primer han fet  dibuixos d'estil Dalinià, és a dir, fent de pintors com en Salvador Dalí.

Els alumnes de segon han fet diferents models de rellotges utilitzant diferents materials. Hem construït rellotges de: paret, polsera, cucut, de butxaca, despertador.

Els rellotges de sol verticals de 4rt. 

Els power  de cicle mitjà (tercer i quart).

Els rellotges equatorials de sisè.

Els alummnes de Cicle Superior (Cinquè, sisè) han treballat els rellotges de sol de Folgueroles.

que farem el diumenge?

Diumenge, 29 de maig

11h Font del Desmai

Recital “Remourem la gran tempesta”  (A cent anys de Joan Maragall).

Direcció: Pere Tió i Pep Paré

Diuen els poemes i interpreten músiques alumnes de l’institut

Jaume Callís de Vic. Organitza: Patronat d’Estudis Osonencs

I de 5 a 9 de la tarda a l'ermita de La Damunt

4 Hores de Sardanes a la Damunt.
Amb les cobles :
Bellpuig Cobla
Cobla LLuïsos

En cas de pluja es farà al Pavelló. Hi haurà servei de bar.