Una mirada al passat "El Gelabert"

Autor : Manuel Cazador (1915) Arxiu : Centre Excursionista de Catalunya

NOM DE LA MASIA

EL GELABERT

EL PER QUÈ DEL SEU NOM

En una de les llindes que es troba a la part de darrera la casa, datada del 1772, hi figura el nom de GILABERT, d’aquí ve el nom de la casa, del nom d’algun avantpassat que hi  va viure. Amb els anys el nom ha evolucionat i ha pres la forma actual de GELABERT.

DATA DE CONSTRUCCIÓ

s. XVI

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El Gelabert és la primera masia del grup anomenat veral de baix del poble. Es troba en direcció est en relació al turó de Sant Jordi i és veïna de Puigseslloses.  

COM S’HI ARRIBA

Venint de Folgueroles podem arribar al Gelabert pel camí de Sant Jordi. Després de passar per sota la Codina i El Pla dels Abeis, arribarem a l’indret conegut com a Els Roures del Gelabert, una petita roureda centenària. Just en aquest punt hi ha un trencall a mà dreta que porta a la masia.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

El Gelabert és un edifici de forma rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia.

Annexionada a la casa, es construí una edificació moderna que conserva una llinda del segle XVI . A la part dreta s’uní un cos amb galeries de cara a migdia. A l’interior d’aquesta part, entre altres dependències, es conserva un oratori amb un petit retaule neoclàssic i un curiós reliquiari.

ELS RASTELLS

Antigament al costat del Gelabert hi havia una altra masia anomenada l’Amat (encara hi ha una font  que es diu Font de l’Amat). En aquesta casa hi vivia una família que tenia aquest cognom, i un fill d’aquesta casa que es deia Jaume Amat es va casar amb una noia del Gelabert. Amb aquesta unió es van ajuntar les dues finques. Per tant, a partir de llavors el Gelabert va ampliar la seva propietat amb La quintana de l’Amat (un tros de terreny que es trobava davant mateix de la casa, on deixaven córrer i pasturar l’aviram i el bestiar petit), tota la zona de la Torrentera on trobem l’Arraconada, el Rastell, la Font de l’Amat, la Font de l’Horta i l’Aljub del Gelabert.        

Amb els anys, la masia coneguda amb el nom de l’Amat, va desaparèixer perquè es va enderrocar. I el Gelabert en canvi va sobreviure.    

Se sap que un avantpassat del Gelabert feia parets de contenció al llarg del torrent (encara se’n poden veure restes) fent servir la tècnica coneguda per “plec de llibre” perquè fossin més resistents. Aquestes parets -anomenades rastells- servien per poder regar la pollancreda que hi ha. Aquest fet va comportar més d’un malestar amb altres propietaris de més avall.    

Aquest interès per retenir l’aigua venia motivat perquè això facilitava que els pollancres es poguessin regar; si es regaven sovint, al cap de deu anys de ser plantats, es podien tallar i vendre, aconseguint d’aquesta manera més profit econòmic.

A sota de la Font de l’Horta hi havia l’Aljub del Gelabert que és un dipòsit que feien servir per guardar els aglans i així tenir-ne a l’hivern. Els aljubs es construïen en un terreny humit per facilitar que els aglans s’estovessin i fossin més mengívols per al bestiar. Llavors es barrejaven amb una mica de farina (de cereals) i el pagès ja tenia a punt el menjar del bestiar (porcs, vaques, ovelles, cabres...), sense que aquest aliment li suposés una despesa massa elevada

Agraïm la col·laboració de la família Gelabert que han cedit, gentilment, les fotografies i a l'escola Mossèn Cinto Verdaguer que ha aportat la informació sobre la masia i els rasclets, extreta del seu projecte “Descobrim les nostres masies” producte de l'estudi realitzat pels alumnes del cicle superior i que els ha merescut un dels premis Baldiri Reixac 2011. Properament publicaran el llibre amb referències històriques, fotografies i anècdotes de les masies de Folgueroles.