diumenge anem a veure papallones

05/06/2011
Matinal: "Les papallones del nostre entorn"
L'Ateneu de Folgueroles us convida a fer una passejada per conèixer les papallones de l'entorn de Folgueroles.

Dia : Diumenge 5 de juny
Lloc de sortida: Centre cultural
Hora : 11 del matí 

Una mirada al passat "El Gelabert"

Autor : Manuel Cazador (1915) Arxiu : Centre Excursionista de Catalunya

NOM DE LA MASIA

EL GELABERT

EL PER QUÈ DEL SEU NOM

En una de les llindes que es troba a la part de darrera la casa, datada del 1772, hi figura el nom de GILABERT, d’aquí ve el nom de la casa, del nom d’algun avantpassat que hi  va viure. Amb els anys el nom ha evolucionat i ha pres la forma actual de GELABERT.

DATA DE CONSTRUCCIÓ

s. XVI

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El Gelabert és la primera masia del grup anomenat veral de baix del poble. Es troba en direcció est en relació al turó de Sant Jordi i és veïna de Puigseslloses.  

COM S’HI ARRIBA

Venint de Folgueroles podem arribar al Gelabert pel camí de Sant Jordi. Després de passar per sota la Codina i El Pla dels Abeis, arribarem a l’indret conegut com a Els Roures del Gelabert, una petita roureda centenària. Just en aquest punt hi ha un trencall a mà dreta que porta a la masia.

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES

El Gelabert és un edifici de forma rectangular amb la coberta a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que està orientada a migdia.

Annexionada a la casa, es construí una edificació moderna que conserva una llinda del segle XVI . A la part dreta s’uní un cos amb galeries de cara a migdia. A l’interior d’aquesta part, entre altres dependències, es conserva un oratori amb un petit retaule neoclàssic i un curiós reliquiari.

ELS RASTELLS

Antigament al costat del Gelabert hi havia una altra masia anomenada l’Amat (encara hi ha una font  que es diu Font de l’Amat). En aquesta casa hi vivia una família que tenia aquest cognom, i un fill d’aquesta casa que es deia Jaume Amat es va casar amb una noia del Gelabert. Amb aquesta unió es van ajuntar les dues finques. Per tant, a partir de llavors el Gelabert va ampliar la seva propietat amb La quintana de l’Amat (un tros de terreny que es trobava davant mateix de la casa, on deixaven córrer i pasturar l’aviram i el bestiar petit), tota la zona de la Torrentera on trobem l’Arraconada, el Rastell, la Font de l’Amat, la Font de l’Horta i l’Aljub del Gelabert.        

Amb els anys, la masia coneguda amb el nom de l’Amat, va desaparèixer perquè es va enderrocar. I el Gelabert en canvi va sobreviure.    

Se sap que un avantpassat del Gelabert feia parets de contenció al llarg del torrent (encara se’n poden veure restes) fent servir la tècnica coneguda per “plec de llibre” perquè fossin més resistents. Aquestes parets -anomenades rastells- servien per poder regar la pollancreda que hi ha. Aquest fet va comportar més d’un malestar amb altres propietaris de més avall.    

Aquest interès per retenir l’aigua venia motivat perquè això facilitava que els pollancres es poguessin regar; si es regaven sovint, al cap de deu anys de ser plantats, es podien tallar i vendre, aconseguint d’aquesta manera més profit econòmic.

A sota de la Font de l’Horta hi havia l’Aljub del Gelabert que és un dipòsit que feien servir per guardar els aglans i així tenir-ne a l’hivern. Els aljubs es construïen en un terreny humit per facilitar que els aglans s’estovessin i fossin més mengívols per al bestiar. Llavors es barrejaven amb una mica de farina (de cereals) i el pagès ja tenia a punt el menjar del bestiar (porcs, vaques, ovelles, cabres...), sense que aquest aliment li suposés una despesa massa elevada

Agraïm la col·laboració de la família Gelabert que han cedit, gentilment, les fotografies i a l'escola Mossèn Cinto Verdaguer que ha aportat la informació sobre la masia i els rasclets, extreta del seu projecte “Descobrim les nostres masies” producte de l'estudi realitzat pels alumnes del cicle superior i que els ha merescut un dels premis Baldiri Reixac 2011. Properament publicaran el llibre amb referències històriques, fotografies i anècdotes de les masies de Folgueroles.

ballat sardanes

La Sardana 

Joan Maragall

I

La sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan, 
és la mobil magnifica anella 
que am pausa i am mida va lenta oscil·lant. 
Ja s decanta a l'esquerra i vacil·la, 
ja volta altra volta a la dreta dubtant, 
i sen torna i retorna intranquil·la, 
com mal orientada l'agulla d'imant. 
Fixa-s un punt i es detura com ella... 
del contrapunt arrencant-se novella, 
de nou va voltant. 
La sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

II

Els fadrins, com guerrers que fan via, 
ardits la puntegen; les verges no tant; 
més, devots d'una santa harmonia, 
tots van els compassos i els passos comptant. 
Sacerdots els dirieu d'un culte 
que en mistica dança sen vénen i van 
emportats per lo simbol oculte 
de l'ampla rodona que ls va agermanant. 
Si l contrapunt el bell ritme li estrella, 
para-s, sospesa de tal meravella... 
Lo ritme tornant, 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

III

El botó d'eixa roda, quin era 
que am tal simetria l'anava centrant? 
Quina mà venjativa i severa 
buidava la nina d'aquest ull gegant? 
Potsê un temps al bell mig s'hi apilaven 
les garbes polsoses del blat rossejant, 
i els suats segadors festejaven 
la pròdiga Ceres saltant i ballant... 
Del contrapunt la vagant cantarella 
és estrafeta passada d'aucella 
que canta volant: 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

IV

No és la dança lasciva, la innoble, 
els uns parells d'altres desaparellant: 
és la dança sencera d'un poble 
que estima i avança donant-se les mans. 
La garlanda suaument se deslliga; 
desfent-se, s'aixampla, esvaint-se al voltant; 
cada mà, tot deixant a l'amiga, 
li sembla prometre que ja hi tornaran. 
Ja hi tornaran de parella en parella! 
Tota ma patria cabrà en eixa anella, 
i els pobles diran: 
la sardana és la dança més bella 
de totes les dances que s fan i es desfan.

L'últim micro-vídeo de Canigó 125 veus

resultats Rogaine del centenari

sáb 28/05/2011 18:04

Pos  Dorsa l Cognoms,  Nom  - Club - Pts - Tiempo- Penal Sc -To

Homes sènior  (35) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 130 Tarrés David / Viles Bonet Lleí COB de puny 209 5:52:15 209

 2º 185 Artigas Reixach Ivan / Morera Pagès Toni yaencontre.com - Haglöfs 199 5:52:48 199

 3º 121 Massagué Mir Sebas / Mayolas Casas Pep Bertafocs 195 5:58:46 19

Dones sènior  (10) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 195 Arnó Georgina / Martínez Roa Bàrbara DonesBertafocs 144 5:47:28 144

 2º 190 Font Lladó Raquel / Planas Roca Marta Aligotes Font Planas 143 5:56:50 143

 3º 211 Hernandez Curulla Yolanda / Triviño Casals Jenny Tarraco-Gerunda 118 5:54:06 11

Mixte sènior  (28) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 283 Bedós Bonaterra Lluís / Eizmendi Isa XXO 159 5:55:04 159

 2º 277 Bonmatí Coll Ester / Muné Cobacho Toni Twix GoodMuni 165 6:14:58 -20 145

 3º 281 Canals Borràs Marc / Rotxés Cristina Xinoxano 146 6:06:36 -10 13

Homes veterans  (9) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 292 Loré Barraguer Carles / Soro Martí Miquel El Viejito i el Gordito 174 5:44:24 174

 2º 287 Gomez Puig Albert / Lladó Ramos Joan / Montserrat  Bicicorriols Quadrada Martí 159 5:57:25 159

 3º 285 Moreno Josep / Roca Farrés Pitu Aligots Cellera 138 5:29:34 13

Dones veteranes  (1) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 307 Querol Pocurull Núria / Sabater Teresa Superbones 73 5:47:24 7

Mixte veterans  (5) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 309 Juárez Fernández Marisa / Pérez Vegara Ignasi Can Laus Aligots 130 5:54:28 130

 2º 315 Aldehuelo Haro Gloria / Folch Ruau Francesc Seguiu sense nosaltres 110 5:50:32 110

 3º 313 Palacín Ferrer Mar / Vidaller Tricas José Peña Guara Lost 77 5:47:40 7

Joves-Veterans  (2) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 319 Garcia Enrique / Garcia Oscar GOC 118 5:55:14 118

 2º 321 Altimiras Pujadas Arnau / Pujadas Marco Esther / P Petra ou Palau Jordi / Altimiras Rovira Santi  113 5:52:55 11

Superveterans  (1) 360:00 min  46 C  244 Pts

 1º 325 de Feo Alemany Lucas / Saavedra Valenzuela Ita SuperCorb 61 5:51:15 61

"EI temps, el sol, els rellotges de sol i Verdaguer"

Els alumnes de l'escola Mossèn Cinto han elaborat, segons l'edat, magnífics treballs sobre els rellotges de sol, que estan exposats al centre i un estudi molt detallat, en concret, sobre tots els de Folgueroles. I ens volen ensenyar alguns d'ells a través d'una visita guiada el proper diumenge 29 de maig de 10 a 12 del matí. Des d'aquí us convidem a tots perquè assistiu a l'esdeveniment i així donar suport a la tasca i el gran esforç que han realitzat tots per així poder recuperar una part de la història del nostre poble.

Des de I’escola hem iniciat, a partir del poema "Lo gira-sol" dins Flors de Maria de Jacint Verdaguer, el nostre treball sobre el poeta. Aquest curs hem treballat: el sol i les ombres, el dia i la nit, la mesura del temps i els rellotges de sol.

El projecte porta per títol "EI temps, el sol, els rellotges de sol i Verdaguer".

El poble de Folgueroles té una bona representació de rellotges de sol a les façanes de les cases del poble i en algunes masies. També hem comptat amb la col·laboració d'en Lluís Badosa i en Josep Val, dos experts en rellotges de sol que ens han assessorat en aquest projecte i sense els quals hauria estat del tot impossible. Cada cicle ha treballat uns aspectes diferents i adequats a la seva edat, que estan relacionats entre ells seguint el fil conductor d'aquest projecte interdisciplinari. Hem fet una exposició de tot allò treballat, i un rellotge de sol al pati.

Els nens i nenes de primer han fet  dibuixos d'estil Dalinià, és a dir, fent de pintors com en Salvador Dalí.

Els alumnes de segon han fet diferents models de rellotges utilitzant diferents materials. Hem construït rellotges de: paret, polsera, cucut, de butxaca, despertador.

Els rellotges de sol verticals de 4rt. 

Els power  de cicle mitjà (tercer i quart).

Els rellotges equatorials de sisè.

Els alummnes de Cicle Superior (Cinquè, sisè) han treballat els rellotges de sol de Folgueroles.

que farem el diumenge?

Diumenge, 29 de maig

11h Font del Desmai

Recital “Remourem la gran tempesta”  (A cent anys de Joan Maragall).

Direcció: Pere Tió i Pep Paré

Diuen els poemes i interpreten músiques alumnes de l’institut

Jaume Callís de Vic. Organitza: Patronat d’Estudis Osonencs

I de 5 a 9 de la tarda a l'ermita de La Damunt

4 Hores de Sardanes a la Damunt.
Amb les cobles :
Bellpuig Cobla
Cobla LLuïsos

En cas de pluja es farà al Pavelló. Hi haurà servei de bar.

rogaining 28-05-2011

Per commemorar els 100 anys d'excursionisme a Vic, la secció d’orientació de la Unió Excursionista de Vic organitza la Rogaining del Centenari a Folgueroles, prova puntuable per la Copa Catalana de Rogaines.

Una Rogaining o Rogaine és una prova d'orientació apta a per tots els nivells i en la que es participa en equips de 2 a 5 persones. Consisteix en obtenir la màxima puntuació en un temps màxim de 6 hores, passant pels controls situats aleatòriament en el mapa, els quals tenen una puntuació concreta segons el seu nivell tècnic.

Quinze minuts abans de la sortida els equips reben el mapa per planificar la seva ruta. Després de la sortida, l'estratègia, l'orientació, la dosificació i la compenetració de l'equip seran essencials per realitzar el millor itinerari i arribar abans de les 6 hores de cursa per tal de no ser penalitzats.

Al finalitzar la Rogaining, per recuperar les forces es celebrarà un àpat de cloenda i el lliurament de premis. No t'ho deixis perdre.

El centre de competició serà a la plaça Jacint Verdaguer de Folgueroles, entre l’esglèsia de Santa Maria i l’Ajuntament.

Obertura centre de competició............. 8h
Brífing................................................. 9:30h
Sortida................................................... 10h
Arribada................................................ 16h
Tancament de l’arribada................16:30h
Dinar.................................................16:30h
Entrega de premis............................... 17h

Inscripcions :
Fins dimarts 10 de maig: 15 € Socis U.E. Vic / 20€ no socis. (Obsequi d’una samarreta tècnica)
Del dimecres 11 de maig al dimarts 24 de maig recàrrec de 5€ (25€ en total) Inscripcions i més informació al web:


Web: http://o.unioexcursionistavic.org/index.php/activitats/curses/6/56-rogainig-del-centenari

 

caminants i lectura poètica

trobada Flors del Desvari

Avui, als jardins de l'ermita de la Damunt, hem tingut el plaer de poder gaudir d'una tarda plena d'inspiració en forma de versos que recitaven amb gran èmfasi un variat grup de poetes acompanyats de melodies que interpretaven diferents músics, entre ells Toti Soler, i l'actuació d'una coral. Tot això presentat per dos ficticis capellans que han guiat i amenitzat l'acte i el suau cant dels ocells que oferia un toc d'harmonia entre l'art i la natura.

Els alumnes de sisè ens reciten el fragment "Cor de fades" de Canigó.

VERDAGUER: UN CLÀSSIC AL YOUTUBE

Tres nenes de I'escola de Folgueroles lIegeixen un fragment de Canigó pel You tube.

Diuen, que els grecs van guanyar a I'exercit persa no per ser més valents i nombrosos sinó perquè tenien una lIengua i un passat lIegendari comú que els unia i els feia més forts. La bona literatura dóna sentit als pobles i permet que cada individu pugui sentir que forma part d'una comunitat.

Verdaguer unint paisatge, lIegenda i Ilengua amb el Canigó va construir I'origen de la pàtria i va donar sentit al poble català situat banda i banda del Pirineu. El Canigó és un lIibre que explica els orígens fundacionals de Catalunya, un poema èpic que encara avui ens ofereix noves lectures sobre el naixement i I'esdevenir del nostre poble. Aquesta obra, quan es va publicar ara fa 125 anys, va ser un autèntic "Best seller" i, segurament, si la nostra cultura no hagués estat mutilada pel franquisme tots hauríem après de memòria fragments del poema. Amb el treball que es fa des de I'escola i des del museu Verdaguer podem dir que Gentil, Griselda, Guifre i Tallaferro, els personatges mítics de Canigó, acompanyaran de per vida les persones que hagin passat per I'escola de Folgueroles.

La Fundació Jacint Verdaguer, amb I'ajuda de les eines al segle XXI, ha posat el Canigó a I'abast de nous lectors publicant 125 micro videos al You tube. És una lectura coral que ha comptat amb la col·laboració desinteressada d'institucions i de persones que s'han volgut sumar al projecte i fer seu el missatge del poema. Mentre perduri la muntanya de Canigó, perviurà el Canigó poema, i amb ell, la pàtria que s'hi construeix incessantment.

diumenge anem a caminar. Qui s'apunta?

Diumenge, 22 de maig

Plaça Verdaguer, 8,30h sortida

Sant Llorenç del Munt 10,30h esmorzar i lectura poètica

Ermita de la Damunt 12,30h cloenda i lectura poètica

Preu: 7 €. Socis d’Amics de Verdaguer, 5 €

L’acte de cloenda de les festes és una caminada popular per llocs verdaguerians de la Plana de Vic i de les Guilleries. Aquesta activitat vol recordar la importància que l’excursionisme va tenir en l’obra de Mn. Cinto. Caminant infatigable que per escriure Canigó va resseguir el Pirineu de cap a cap.  Cada any es compta amb la presència d’un poeta o un rapsode que llegeix els textos que fan referència als llocs del recorregut.

Caminada popular pels llocs verdaguerians

Caminada popular pels llocs verdaguerians de Folgueroles i altres termes municipals de dins l’Espai Natural Guilleries Savassona. És una caminada que segueix diversos llocs del Parc que estan presents a l’obra de Verdaguer. Està pensada per caminar tranquil.lament i poder gaudir dels textos de recitats durant la ruta.

La Junta d’Amics de Verdaguer de Folgueroles va instituir la celebració de les caminades verdaguerianes l’any 1987 amb la voluntat de recordar la vessant excursionista de Jacint Verdaguer. La iniciativa fou molt ben acollida i actualment s’organitza també amb la col.laboració de l’Ajuntament, la Fundació Verdaguer, la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i el Consorci de l’Espai Natural Guilleries- Savassona.

Al llarg dels anys s’han creat quatre itineraris diferents que es  repeteixen de manera cíclica:

1.     Una ruta per la Plana de Vic, que té com a lloc central la Font del Pujol.

2.     Una ruta per les Guilleries, que té com a punt central la Els Munts.

3.     Una ruta per les Guilleries, que té com a punt central la Sant Llorenç dels Munts-

4.     Una ruta per les Guilleries, que té com a punt central la Font de la Baronessa.

5.     La caminada transcorre per diversos indrets vinculats amb el cicle vital i l’obra del poeta. Durant el recorregut s’esmorza i es fan dues lectures poètiques: Una al lloc central de la ruta i una altra a la cloenda que sempre es fa a l’ermita de la Damunt.

actes 2n cap de setmana Quinzena Literària

Divendres, 20 de maig
20h. Casa Museu Verdaguer. Folgueroles
Conferència Comillas i els mecenes de Gaudí i Verdaguer
A càrrec de Manuel Gómez Anuarbe.


Dissabte, 21 de maig
12h. Casa Museu Verdaguer. Folgueroles
Presentació del vídeo Carta a un detractor, de produccions El Castor i direcció de Ramon Trias.

És un curtmetratge, realitzat per un grup amateur de Torelló, amb un guió que gira entorn d’una de les cartes que mossèn.

18h. Al pla de l’Ermita de la Damunt. Folgueroles
Flors del Desvari
Trobada d’improvisacions , lectures poètiques i musicals i berenar

Un espai de trobada on poetes, músics i il·luminats pujaran a l’escenari a desvariejar amb seny; on les paraules flueixen amb la música i la música hi té molt a dir. Tot hi té cabuda menys la vergonya. Tot amanit amb viandes i begudes de la terra.

Porteu la taula que el porró ja l’hi posarem nosaltres!

Diumenge, 22 de maig
8:30h. Plaça Verdaguer. Folgueroles

Caminada Popular pels Llocs Verdaguerians

Forma part del cicle de caminades literàries que anualment, per aquestes dates, recorren la rodalia de Folgueroles seguint les passes de Verdaguer ja sigui per la Plana de Vic o indrets de Savassona i de les Guilleries.

10:30h. Sant Llorenç dels Munts
Esmorzar i lectura poètica
12:30h. Damunt
Cloenda i lectura poètica
Preu: 7 euros. Socis d’ Amics de Verdaguer 5 euros.


Diumenge, 29 de maig
11h. Font del Desmai. Folgueroles
Recital Remourem la gran tempesta (A cent anys de Joan Maragall).
Direcció: Pere Tió i Pep Paré.
Diuen els poemes i interpreten músiques alumnes de l’institut Jaume Callís de Vic. Organitza: Patronat d’Estudis Osonencs

EXPOSICIONS:

Durant tot l’any (diàriament de 10 a 13:30h. i dimarts i dissabtes de 17 a 19h.)
Casa Museu Verdaguer. Carrer Major, 7.
Les edicions de Canigó.

Del 14 al 22 de maig (diàriament de 10 a 13:30h. i dissabtes de 17 a 19h.)
Sala de Plens, Can Dachs. Plaça Verdaguer, núm. 1.
Canigó, versions.

ja tenim la campana catalogada a internet

Localització Espadanya

Diàmetre 95

Fonedor  MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)

Epigrafia terç 

(3 cordons) /
(2 cordons) /
(cordó) /
(garlanda de penjants amb diversos signes: anagrama de Crist XP, anagrama de Jesús JHS, monograma de Maria MA, entre altres)

Epigrafia mig

(00) (creu)
(03 (marca de fàbrica, inusualment amb lletres soltes, i amb error en el nom) "FUNDICION / SAVALDOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 37 / VALENCIA"
(06) "MONTSERRAT CARME TERESA / VOX MEA VOX VITÆ; VOCO VOS AD SACRA., VENITE /
SANTA MARIA DE FOLGAROLAS 30 MAIG 1957 /
RECTOR KAVIER FALGUERAS PVRE. / DONANT: FAMILIA GELABERT / PADRINS: JOAN GELABERT HUIX / MONTSERRAT CIURO DE GELABERT"
(Epigrafia proposada pel rector de Folgueroles. És possible que la inscripció llatina fora omesa en la fabricació de la campana. Sembla que per error van posar "KAVIER" en compte de XAVIER) (Inscripció incisa, i per tant posterior a la fabricació de la campana)

Epigrafia mig peu

(4 cordons) /
(beta de la qual pengen triangles invertits)

Epigrafia peu

(3 cordons, els 2 inferiors més junts)

Estat de conservació

La campana està plena de brutícia produïda pels coloms.

Actuacions

La campana fou encarregada per Mn. Xavier FALGUERAS a Salvador MANCLÚS de València, el 21 de desembre de 1956.
Fou instal·lada els últims dies de maig de 1957 i inaugurada el 30 de maig del mateix any. L'import de la campana fou de 40.880 pessetes, el jou de ferro va costar 7.000 pessetes, 1.500 els coixinets de boles i 450 pessetes el batall, la qual cosa fa un total de 49.830 pessetes. Curiosament la campana dóna, per diàmetre, el pes teòric de 496 quilos, però el pes real, mesurat en el moment de baixar-la, és de 490 quilos. No obstant, en tots els documents relacionats en la seva fabricació no hi figura el diàmetre (mesure certa) sinó el pes suposat de 511 quilos, del qual es van fer els diferents càlculs econòmics.
En 2011 participa en una "performance". Amb eixe motiu és baixada i es canvia el jou de ferro de Manclús per un altre de fusta i pedra.

Editors fitxa: LLOP i BAYO, Francesc.  Actualització de la fitxa: 16-05-2011.

http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=4728

En Pere Fortet, el nostre campaner, recorda que un dia hi va haver una gran festa a Folgueroles

 El Sr. Bisbe, Doctor Ramon Masnou,

 es disposa a beneir la nova campana.

La campana s’anomenarà :

Montserrat  -  Teresa  -  Carme

En honor de la seva padrina i d’altres dones

de la família Gelabert, que en van fer la donació.

 

30 de maig del 1957

Avui, 30 de maig del 1957, és dia de festa a Folgueroles. La nova campana anomenada Montserrat, Teresa i Carme, apadrinada per la família Gelabert, és a punt de rebre la Benedicció Episcopal.

          

En Francisco del Tamborí es fotografia al costat de la campana  Montserrat, abans que aquesta fos enfilada

Amb gran esforç, la nova campana és enfilada per ser col·locada al seu destí definitiu.

Agraïm la col.laboració del centre escolar de Folgueroles "Ceip mossèn Cinto" que generosament ens ha cedit l'estudi i treball que van realitzar els alumnes d'aquesta escola sobre la campana de Santa Maria de Folgueroles i que ha fet possible la publicació d'aquest article.