La Dona de les Orelles [30 de desembre]
La Dona de les Orelles (també conegut com l'Home de les Orelles o el Tio de les Orelles) és un personatge de la fantasia popular catalana que posseeix tantes orelles com dies té l'any i que només se'l pot veure pels carrers el dia 30 de desembre. La mainada se la imagina com un ésser horrible, amb 365 orelles. Es tracta de l'encarnació femenina de l'any, una variant de l'Home dels Nassos tot i que no compta amb tanta popularitat com aquest.
Sant Silvestre [31 de desembre]
Silvestre va ser un home de família noble i educada, seguidor de Jesucrist i dedicat a portar els peregrins a veure relíquies dels apòstols. La seva llegenda li atribueix diversos fets miraculosos i altres prodigis i la història li atorga un paper important en el trànsit de la Roma pagana a la Roma cristiana. No en va, Silvestre va ser Papa de la primitiva església cristiana, que cada any li dedica una jornada d’homenatge en record de la data de la seva mort, el 31 de desembre de l’any 335.
L'Home dels Nassos [31 de desembre]
L'Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l'últim dia de l'any. Se'ls diu que aquest dia surt "un home que té tants nassos com dies té l'any". Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l'any i és una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern.
Celebracions de fi d'any[nit del 31 de desembre]
La Nit de Sant Silvestre o Nit de Fi d’Any és un moment d’especial transcendència natural. Com la nit de Nadal i fins i tot la de Reis, forma part del conjunt de celebracions del solstici d’hivern destinades a marcar el punt d’inflexió en el temps natural, marcat per la posició del Sol el 21 de desembre. En algunes poblacions la gent es reuneix davant l’església per celebrar aquest fet a l’aire lliure i comunitàriament, amb un toc especial de campanes, el trencament ritual de la copa de cava amb què hom brinda pel nou any que comença, deixant-la caure a terra amb la darrera campanada, i encenent fogueres on es llencen els calendaris antics. Aquesta nit, els familiars es feliciten i es desitgen molt bon o millor any, així com als amics i amigues més estimats, a qui es truca per telèfon o s’envia missatges electrònics amb l’objectiu de transmetre els bons desitjos.
El raïm de la sort [nit del 31 de desembre]
Hom creu que al punt de la mitjanit del 31 de desembre campen lliures tot tipus de bruixes, ànimes en pena i personatges com el Dimoni Escuat o el Caçador Negre, disposats a espantar a tot el que en aquell moment sigui al carrer. Potser gràcies a aquesta creença, aquesta nit hom acostuma a quedar-se a casa, en família, a celebrar davant la pantalla de la televisió o l’ordinador, el ritus de menjar-se els dotze raïms seguint el toc de les dotze campanades que es retransmet en directe des d’algun poble del país. Tot i que un vell adagi català diu que” Qui menja raïm per cap d’any, porta diners tot l’any”, també hi ha qui realitza el ritus de devorar l’any que acaba amb d’altres menges, com olives o fruits secs.
Celebracions de Ninou [1 de gener]
L’1 de gener, diada de Cap d’Any, és el primer dia de l’any segons el calendari Gregorià. És conegut popularment en diferents indrets del nord i del centre de Catalunya amb el nom de Ninou, una paraula que és una adaptació popular del terme llatí “Annum Novum”, que significa “any nou”. En algunes poblacions catalanes s’organitzen celebracions festives per veure els raigs del primer Sol de l'any. Aquesta diada comença amb els aplecs i les revetlles nocturnes i ve marcada pel desenvolupament de la nit anterior. Per a moltes persones és un dia de descans, mentre que per a d’altres és un moment d’especial introspecció, marcat per l’esperança, durant el qual es plantegen bons propòsits i desitjos, seguint el consell que resa “Any nou, vida nova”.
Aplecs del Sol Ixent [1 de gener]
Diverses poblacions costaneres celebren l'entrada de l'any nou amb una benvinguda col•lectiva al primer dia de l'any (i per extensió a l'Any Nou) amb l'espera i contemplació del primer raig de Sol de l'any que surt per l'horitzó. Els que hi participen es concentren a la primera hora del matí en indrets especials que disposen d'una excepcional visibilitat sobre l'horitzó, sovint davant el mar, tot esperant que el Sol surti i celebrant-ho amb balls i àpats a l'aire lliure.
Estrenes [1 de gener]
Tradicionalment era la jornada en què es feien les estrenes, regals, a vegades força generosos, als familiars i als amics més íntims i estimats, un costum que també és present en les jornades del 24 i 25 de desembre, i especialment, al 6 de gener. El primer dia de l’any els infants van per les cases a felicitar la diada, una pràctica que antigament s’anomenava “Anar a ninou” o “Anar a plegar el ninou” i que sovint s’acompanya de cançons. A canvi, la mainada reb les estrenes, regals en forma de diners i de menjar, sovint caramels i altres llepolies. També és un dia en què hom visita a familiars i amics amb l’objectiu de felicitar l’entrada de l’any nou, amb la formula “Bon any” o “Bon any nou”, i fer extensible els millors desitjos per l’any que comença. En algunes famílies es fa un àpat comunitari durant el qual l més vell fa una mitra amb un paper i la posa al cap de l’infant més menut de la casa, simbolitzant el que passa en el calendari el dia d’avui. També és costum d’aquest dia a la tarda l’anar a veure Pessebres Vivents i representacions de Pastorets que encara es fan aquests dies.
El calendari de la ceba
El calendari de la ceba és un ritus d'origen rural que s'utilitza per fer prediccions meteorològiques per a cadascun dels 12 mesos de l'any que comença i que es fa, amb una ceba i sal, el dia 31 de desembre a les 12 de la nit.
El calendari de la ceba és un mètode popular que s’ha fet sempre a pagès per saber quins mesos de l’any seran humits o secs.
El dia 31 de desembre, abans de la mitjanit, es parteix una ceba per la meitat i se’n treuen dotze cassoletes, simulant els dotze mesos de l’any. A cada cassoleta s’hi posa una mica de sal i es deixa a la intempèrie tota la nit. Al matí del dia 1 de gener es fa la lectura i es mira com ha quedat cada cassoleta: si hi ha aigua aquell mes serà humit i si encara hi ha la sal, serà sec.
Per això hi ha el refrany que diu "Ceba de cap d'any , fa bon averany".
Font: http://www.festes.org
